Ja s'acaba aquest projecte tan i tan especial... Però ja sabem que tot el que comença té un final, no?
Després de les vacances de Pasqua hem seguit gaudint de moments molt emocionants!
En Jordi, na Fabiola, en Joan i n'Alejandro, després d'aquest recorregut d'obrir capses i de visites de pares, estaven impacients, necessitaven obrir la seva capsa, i és que han esperat molt, encara que ha estat una espera fins i tot agradable, sempre mirant aquella tela màgica que guarda una capsa molt especial al seu interior, tot pensant... Serà la meva???
I és que aquest moment de treure la tela per observar la capsa que ens està esperant, des del principi ha estat molt màgic. Es crea un clima diferent, silenciós, expectant, i a la vegada emocionant per dins... Finalment es descobreix i es sent una veu que diu: "ÉS LA MEVA"!!!
Aquests quatre infants ens han ensenyat la seva capsa de vida, una capsa tan personal i plena de vida. Us hauríeu imaginat mai que una capsa pogués tenir tan de valor?
Quantes coses que ens han explicat... Des que eren nadons (que duen robeta i sabates petites, la importància del xumet i els personatges que ens acompanyaven a l'hora de dormir...), seguits per l'encant que senten pels animals, demostrant com és d'important la família, ensenyant-nos fotografies dels pares, germans, avis, cosins... i agraint a les veus dels seus companys que comparteixen gusts per les mateixes joguines, aficions, quan diuen: "A jo també m'agrada molt el futbol", o "Jo també tenc aquesta joguina a casa meva"... Aquests sentiments compartits d'alguna manera ens uneixen més i ens fan créixer com a grup.
Evidentment, també ens han visitat les famílies d'aquests infants. El pare d'en Jordi i en Jordi ens van explicar moltes coses dels cavalls i els ponis, i és que en Jordi sap moltes coses d'aquests animals, de fet ens en volien dur un, però com que no va poder ser, van dur un poni de broma, però això si, en tot el necessari per muntar-lo. Ens ho van ensenyar tot (botes, casc...) i després vam poder fer el que més il.lusió ens feia: pujar damunt "aquell poni"! Després encara vam tenir una estoneta per jugar, uns eren ponis i els altres els manaven a passejar. Quina xalada!
El papà de na Fabiola ens va ensenyar a fer collarets i polseres amb macarrons, i tots ens en vam anar a casa ben guapos i guapes! Al principi semblava una mica complicat, però ens vam concentrar i ens en vam sortir la mar de bé!
La mamà d'en Joan ens va explicar el conte que més agrada a n'en Joan: "Els tres porquets", i ens en va regalar un per cada un perquè el pintéssim... ens va agradar molt! També va venir en Martí, el germà gran d'en Joan, li feia molta il.lusió compartir aquesta estona amb tots nosaltres, normal!
I tanquem aquest projecte amb la mamà de n'Alejandro i una nova vida, la de n'Antonio Javier, el germanet de n'Alejandro. Hem aprofitat aquesta darrera visita per conèixer-lo, mirar-lo, fins i tot l'hem pogut acariciar... A tots ens feia molta il.lusió tocar aquell nadó. Després hem fet un dibuix i l'hi hem regalat a n'Antonio Javier. Alguns han volgut dibuixar el nadó amb la seva mare i d'altres han optat per fer una altra cosa; la veritat és que han quedat ben "xulos"! Després hem jugat una estoneta, necessitàvem moure'ns una mica, i finalment hem acabat mirant un conte, una de les coses que més agrada als infants... Què millor que endinsar-se per uns moments a un món de fantasia...?
I què millor que tancar el projecte "Capses de vida" amb una nova vida?
Només afegir l'agraïment que sent d'observar setmana rera setmana les ganes i la il.lusió en què heu participat d'aquest projecte, i amb quina força ho heu anat transmetent als vostres fills.
Nosaltres a l'aula hem xalat molt, espero que vosaltres, les famílies, també!
Moltes gràcies!
